Església (Cripta)

La cripta de Gaudí és la planta baixa d’una església que no es va acabar de construir. L’arquitecte va ser separat de l’obra el 1914. Tot i això, es considera l’obra més important del mestre. Gaudí hi va treballar amb plena llibertat, amb un ritme de construcció que es va allargar en el temps pel seu caràcter experimental. Hi va assajar solucions arquitectòniques que posteriorment van ser aplicades a la Sagrada Família.

L’obra, posteriorment a la marxa de Gaudí, entre els anys 1915 i 1916, va acabar amb la intervenció arquitectònica imprescindible per a ser oberta al culte i va ser beneïda com església dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

La maqueta polifunicular, ideada per l’arquitecte per al dimensionament i disseny estructural, va quedar abandonada en l’obrador annex a l’obra, enderrocat el 1936. Després de diverses intervencions en els anys seixanta, el 1999 l’església va ser restaurada per l’SPAL de la Diputació de Barcelona, amb la voluntat de no continuar l’obra original, restaurar l’existent i desmuntar els afegits que no eren gaudinians. El 2005 la UNESCO va incloure l’església a la llista de monuments catalogats com a Patrimoni Mundial.

Després de la Guerra Civil l’arquitecte Josep Maria Jujol va construir els altars de la Sagrada Família i l’altar major, transformat per la nova litúrgia del Concili Vaticà II. L’altar de la verge de Montserrat va ser projectat per l’arquitecte gaudinista Isidre Puig Boada.

Autor dels text: Josep Padró i Margó, historiador local.